Promoció destacada
Veure oferta
Veure oferta

Enhorabona, esteu a punt de reservar al millor preu!

Veure avantatges web!
Veure avantatges web!
Veure oferta

UN POC DE LA NOSTRA HISTÒRIA

Ca les Senyoretes ha estat una de les cases pairals més importants del poble d’Otos. A la mitjania del XIX pertanyia al terratinent  Celestino Alfonso, descendent d’una nissaga local que es remunta a la repoblació de 1611, després de l’expulsió dels moriscos. Celestino la llegà al seu fill Baldomero, el qual es casà el 1888 amb la rica hereva Isabel Olivares (de la Casa Gran). Baldomero i Isabel van tenir dues filles, Teresa i Isabel, la primera morí, vídua i sense fills, de 92 anys, la segona faltà, fadrina, de 99 anys complits. Tot i ser les hereves directes de dues de les fortunes més importants del poble, Isabel i Teresa (les Senyoretes) servaven uns costums alimentaris ben austers, la qual cosa els proporcionà una vida llarga i saludable.

Després de la mort d’Isabel, el 1993, la casa va quedar uns anys deshabitada. Els 2005, els Olivares-Olivares la compràrem i iniciàrem la gran aventura de la nostra vida.

 

A pesar que podia resultar ambigu per als clients, volguérem conservar el nom tradicional de “Ca les Senyoretes” amb què l’havíem coneguda tota la vida. Efectivament, més d’un foraster ens ha demanat si no es tractava d’una antiga casa de cites.

 

Començàrem amb cinc habitacions, totes molt àmplies, decorades en els estils de les diverses èpoques en què la casa ha estat habitada (des del s. XVIII fins al XX). Algunes amb mobles modernistes i preciosos enrajolats hidràulics. Empràrem fotografies, dibuixos, gravats i làmines, ceràmiques, mobles, làmpares, i tota mena d’objectes conservats a la casa. La llar de foc decorada amb precioses rajoles esmaltades ha estat rehabilitada, i la llar de la casa dels mitgers convertida en sala d’estar. Per al restaurant vam aprofitar un espai ampli que abans conformava el menjador, la cuina i una habitació interior. Conservàrem l’antic rebost-pastador i el decoràrem tots els estris propis de les feines domèstiques: llibrells, almuds, barcelles, cernedors, romanes, bàscules, cabassos, etc. Els antics armaris-rebost s’han decorat amb ceràmiques casolanes de cuina. Un petit celler subterrani serveix per a mantenir els vins a la temperatura adequada per al seu consum. La part central de la casa la decoràrem amb ceràmica popular: gerres, cànters, cossis, etc, i  l’antic canterer fou de nou guarnit amb els seus dos cànters i la botija reglamentaris.

Recuperàrem el pati interior, voltat d’edificacions accessòries on antigament es feien les feines de transformació i emmagatzemament dels productes agrícoles. Conservàrem algunes parts de l’almàssera d’oli i del cup de vi, i vuit gerres soterrades que cobrírem amb vidres transparents. L’antiga almàssera i cup foren convertides en un menjador d’estiu i decorades amb eines del camp com aladres, trilles, xerugues, tregilles, arganells etc. i amb estris de transformació i manipulació dels productes agraris com cànters de vi, cobertores de gerra, arroves d’oli, etc.

 

I el  pati exterior el convertírem en una terrassa des d’on els nostres clients gaudeixen, mentre sopen o fan l’aperitiu, de magnífiques vistes de la muntanya del Benicadell, dels cultius abancalats d’oliveres que  s’estenen fins al peu de la serra, de la imponent masia de Suagres, del castellet de Carrícola…

Quant al restaurant, ho teníem clar des de bon començament, practicaríem la nostra cuina casolana, elaborada i servida per Assumpció, Maria i Clara, les noves propietàries del local: arrossos, carns i peixos, espencats, embotits, suquets, coques i tota una varietat de menjars tradicionals preparats amb la millor matèria primera, amb senzillesa i dedicació.

 

I tot això sense renunciar a totes les comoditats del s. XXI: calefacció, aire condicionat, banys complets, wifi, habitació adaptada per a persones amb discapacitat, cafeteria… i tot això enmig de la naturalesa i envoltats de silenci i tranquil·litat.